Testimoni família del Sr. Castro

Testimoni família del Sr. Castro
18 Jan 2016

Des del primer dia que vaig arribar a Cugat vaig preguntar si podia entrar quan jo volgués, si podia pujar a la seva habitació, si podia compartir amb ell qualsevol situació. La resposta, sempre era positiva.

Tots els espais dels residents podien ser compartits per tots els familiars o amics. 

Al principi el deixaven sortir a passejar sol, fins que es comença a desorientar.

Era difícil canviar la dinàmica d’una persona tan social, és a dir, prohibir-li sortir. A vegades els professionals del centre tenien més por que els propis familiars.

Es sentia com a casa però amb tots els serveis.

Sabia que es dedicaven a ell perquè em demanaven estris d’higiene. Era la certesa de que tots estaven fent el seu treball adequadament però a més sentia que havia un plus. Es important dur-li la seva colònia, el seu desodorant, les seves afaitadores…això marca la diferencia.

Jo soc professor i pots tractar als alumnes bé, però quan una estudiant ha estat malalta amb gastroenteritis i li preguntes: Cóm estàs? Deixes de ser el professional, per a ésser persona.

El plus del que parlava era aquest, el tractaven como una persona i això és difícil amb persones grans. No sols un tracte de cóm tenen que ser, sinó que existeix un valor afegit; treballadors que el tractaven com si fos el seu pare, res de xerrameca, ho feien de cor.

Les activitats que es realitzen en el centre per al meu gust son poc enriquidores a nivell intel·lectual encara que també comprenc que la generació del meu pare no va anar a l’escola, i el tipus d’entreteniment que a ells els agrada és més del tipus dominó, bingo, cartes…

Com jo anava a diferents hores, veia les interaccions diàries, amb tot l’equip.

En aquest centre hi ha un bon fer, un afecte i una dedicació de la gent que treballa que dona gust de veure, i que s’agraeix moltíssim. 

Aquest valor afegit amb el que et sents que ets més que un client, ja que existeix un sentiment de familiaritat i humanitat.

El tracte de Cugat es como el que a mi m’agradaria tenir quan sigui gran.


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

seventeen − 3 =